El camí de la Via Crucis: 



Primera: Jesús és condemnat a mort 

Senyor, has dit molt clarament la veritat a tots. I t'han denunciat 

a les autoritats i les autoritats t'han condemnat. 

No interessen els homes que diuen la veritat, els que no es deixen 

comprar amb diners, els que no trafiquen ni negocien amb la vida dels 

altres.

Cada vegada que actuï com tu m'acusaran, m'intentaran treure 

del mig. Dóna'm fortalesa i valentia per a lluitar i viure el teu Evangeli. 



Segona: Jesús amb la creu a coll 

El que vulgui ser deixeble meu, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi. 

Senyor, jo vull ser el teu deixeble i vull carregar amb la meva creu, però 

em resulta molt difícil, se'm fa pesada. És més còmode anar fent, 

confondre's en la massa, en el grup, ser un més. És més rendible 

viure per a un mateix, deixar als altres amb els seus problemes. Jo vull 

seguir-te, però... Senyor, ajuda'm cada dia a seguir el camí que tu 

m'assenyales. 

Tercera: Jesús cau per primera vegada 

La primera caiguda. La primera caiguda teva, Jesús. No m'agrada que

hagis caigut. Em dol recordar la meva primera caiguda. Aquesta caiguda, que 

va ser cosa de nens. Aquesta caiguda que pensava que no tenia importància. 

Però la meva primera caiguda, la meva primera distracció, ha deixat petjada en mi. La 

primera caiguda ha obert el camí a altra segona i a moltes altres 

caigudes.

Tal vegada la primera caiguda és la més important: el primer descoratjament, 

el primer desengany, la primera irresponsabilitat... Lliura'm, 

Jesús, de la primera caiguda, de la primera deserció. 



Quarta: Jesús troba a la seva mare 

De nou amb la creu a coll. No pots fallar, has d'arribar 

fins al final. Et segueix una multitud de curiosos. 

Alguns voldrien donar-te una mà, però no s'atreveixen. 

El què diran els altres els pesa molt. Estàs sol, completament sol. 

Bueno, completament sol, no; hi ha María, la teva mare. Ella, amb el seu 

cor adolorit, et segueix de prop. Les vostres mirades es creuen. El teu 

dolor augmenta en veure el seu dolor. Puc quedar jo impassible davant tant 

dolor, davant tanta injustícia que m'envolta? Ensenya'm, María, a estar 

al costat dels que sofreixen, dels més pobres, dels necessitats. 



Cinquena: El Cireneo ajuda a Jesús a dur la creu 

Temen que no arribis al final, t'oferixen una ajuda. 

Tu acceptes l'ajuda de Simó de Cirene. Em molesta que hagis acceptat 

la seva ajuda. M'assec incòmode, nerviós. 

No m'estaràs dient que vols la meva ajuda, que deixi els meus plans, 

els meus projectes, les meves il·lusions i que em fixi en aquests homes que no 

poden amb la seva creu, que necessiten a algú que els ajudi a dur la seva 

creu? No em compliquis la meva vida, Jesús, deixa'm en pau, deixa'm ser 

un més. 

I els que no tenen pau, els que sofrixen, els abandonats...? 

Pensa-ho, et necessito i et necessiten. 



Sisena: La Verónica eixuga el rostre de Jesús 

Per fi una mostra d'afecte. La Verónica es va avançar i va netejar el rostre 

de Jesús. Què fem els cristians amb la teva imatge, amb la teva paraula, 

amb els teus sagraments? Desfigurem el teu rostre amb les nostres obres, 

amb la nostra manera de viure. Necessitem rentar la nostra cara per a no 

oferir una mala imatge de deixebles teus. Sempre hi ha algun valent 

que es llança, que no es deixa dur pels altres. 

Necessitem cristians que revelin el teu rostre, que et donin a conèixer als 

altres. Perdona'm les vegades que he sentit vergonya de conèixer-te, 

de ser cristià. Allunya de nosaltres la covardia. 

Setena: Jesús cau per segona vegada 

Altra vegada per terra. La pujada es fa cada vegada més feixuga. Amb aquesta 

caiguda em fas pensar en la meva vida: les dificultats, el cansament, la 

monotonia, l'anar rodant. 

Em recordes les meves caigudes. No és el pitjor el que siguin moltes, sinó que ja 

no em sorprenen, perquè m'he acostumat a elles. Assec, Jesús, 

la meva ànima un poc endurida. No sempre tinc forces per a enfrontar-me 

amb la meva realitat. De vegades em desanimo al veure la meva vida: pecar, confessar, 

pecar. Fes-me sentir el pes de les meves caigudes i dóna'm forces per a no 

desanimar-me i seguir, perquè sé que els homes em necessiten. 

Vuitena: Jesús es troba amb les dones de Jerusalem 

Hi ha cors sensibles als problemes dels altres. 

Les teves paraules a les dones que ploraven em fan molt bé: «No ploreu 

per mi, ploreu per vosaltres, ploreu pels vostres pecats». Tu estaves 

on havies d'estar, feies el que el Pare t'havia encomanat. 

Però a mi, Senyor, m'agraden els aplaudiments, que els altres es fixin en mi, 

que em passin la mà per l’espatlla. De vegades sóc hipòcrita, intento 

fer veure als altres que sóc millor del que sóc. M'assec protagonista 

i m'oblido dels altres. Embardissat en els meus propis problemes, 

no veig els problemes i necessitats dels altres. Fes-me sortir de mi 

mateix. Que en veure els problemes dels homes pensi... 

Novena: Jesús cau per tercera vegada 

Caus per tercera vegada, però ja ets prop del cim. 

També a tu t'han fallat les forces, encara que la vas agafar amb ganes. 

Has caigut desfet i trencat. Tal vegada més desfet i més trencat per la incomprensió, 

per la solitud, pel meu propi egoisme que pel propi pes 

de la creu. De nou penso en la meva vida: em vull valer jo sol, m'exposo 

a molts perills, m'oblido de resar, no rendeixo en el meu treball, 

busco el plaer i la comoditat, m'oblido dels que sofrixen, dels que 

ploren, dels que passen fam... Reconec que fallo moltes vegades 

per voler anar sol.

Ensenya'm a rectificar després de les meves caigudes i dóna'm 

forces per a seguir. 

Desena: Jesús és despullat dels seus vestits 

Està clar que no tens dret a no-res. Tot el que el Pare t'ha 

donat és per a nosaltres. Ni tan sols et deixen els teus vestits. Els hi reparteixen. 

Quina lliçó d'humilitat i de generositat! Ni una mostra de 

dolor, de desgrat; ni un mal gest. Quina diferència, Jesús! A mi em costa 

molt donar una mica meu, acceptar un sacrifici, per petit que 

sigui, en favor dels altres. Em demanes les meves coses, el meu temps, la meva persona 

per a donar-se-la als altres. Em rebel·lo, miro cap enrere. No em resigno. 

Ensenya'm a donar-me, a posar-me al servei dels altres. 

Onzena: Jesús és clavat a la creu 

Només et queda un mica de vida. L'has anat deixant a esquinçalls. Et claven 

de peus i mans a la creu. Envoltat de dos malfactors. Ni tan sols 

et respecten aquests moments finals. Segueixen rient, prenent-te per 

boig: Baixa de la creu...!  Perdona'ls, Pare, perquè no saben 

el que fan! Nosaltres seguim sense saber-ho, perquè vivim com si no ho 

sabéssim. Em fa vergonya cada vegada que analitzo la meva vida i descobreixo 

la meva perfecta forma d'esquivar les creus de cada dia. Sé que n’hi ha 

moltes en les vides dels homes: la fam, les injustícies, la falta 

de cultura, el dolor, la malaltia, l'atur, les famílies trencades... Però 

em quedo amb el que vull, amb el que m'agrada, busco el còmode, 

el plaer. Els altres, que s'arreglin. Que he de fer, Jesús. 

Dóna'm forces i valentia per a dur la meva creu i ajudar als homes a 

dur les seves. 

Dotzena: Jesús mor en la creu 

«Tot s’ha complert». «En les teves mans encomano el meu esperit». Ja no 

queda res per fer. Tot ho has fet bé. Has complert el pla 

del Pare. Has fet caminar als coixos, cecs, sords... Comprenc 

que ara comença la meva tasca. He après la lliçó: «Si el gra 

de blat no cau en terra i mor, no dóna fruit». Estic disposat a seguir 

els teus passos. Que les dificultats, l'ambient, el què diran, les meves pròpies 

fallades, no em deixin llençat en la cuneta. Ajuda'm, Senyor, a fer-te 

present entre els homes. 

Tretzena: Jesús devallat de la creu als braços de la seva mare 

María estava al costat de la creu. Ni un sol moment et va abandonar. Tant 

dolor va obtenir la seva recompensa: tenir-te en els seus braços. Mira com 

te l’ hem deixat. Ni tan sols sembla un home. No ha acabat la 

passió de Jesús ni el dolor de María. Segueixen mentre existeixin homes 

explotats per uns altres, mentre regni la injustícia, mentre hi hagi fam, 

mentre segueixi havent un sol home que sofreixi en el seu cos o 

en el seu esperit. No puc creuar-me de braços. He de comprometre la meva 

vida. Dóna'm forces per a morir als meus egoismes, enveges, comoditats, 

plaers… 

Catorzena: Jesús enterrat en el sepulcre 

Et van enterrar en el sepulcre. Alguns pensaven que tot havia acabat. 

Per a molts homes la mort és el final, un final irreversible, 

un problema sense solució, un trist desenllaç per a una vida 

esquitxada de dolor, de sofriment, d'angoixes. També avui molts 

pensen que estàs mort, que no tens res a fer en aquest 

món on els homes se senten lliures, capaços de muntar-se la seva 

vida com volen, capaços dels més audaços avanços científics. 

Jo sé que vius, que has vençut a la mort, que has complert la teva 

missió i estàs a la dreta del Pare, com a Senyor de la creació. 

Vull ser testimoni de la teva resurrecció, dur al món el teu missatge de 

salvació, la teva victòria sobre el pecat i la mort. Dóna'm un cor 

generós en el que hi càpiguen les necessitats i problemes dels 

altres. 

Oració final 

La creu de Jesús brilla sobre nosaltres. 

La creu de Jesús és llum i guia per a la humanitat sencera. 

La creu de Jesús desperta consciències dormides. 

La creu de Jesús és crida i vocació. 

La creu de Jesús ens salva. 



Senyor nostre Jesucrist: 

acabo d'acompanyar-te en el camí de la creu. 

Per a mi, el camí de la creu és el de cada dia. 

Tu has salvat al món per la creu. 

Jo vull ajudar-te a salvar el món. 



Mare Dolorosa, 

ajuda'm a complir aquesta promesa que faig a Jesús,el teu Fill, 

després de resar i fer aquest Viacrucis. 

I que mai m'abandoni el record de la seva passió i mort, 

prova del seu immens amor per nosaltres. Amén. 

                                                                     Pare Nostre… 

dimarts, 16 de març de 2010