S’explica que una dona jove esperava l’embarcament del seu vol en un gran aeroport. Com que tenia molt de temps per endavant, va decidir comprar un bon llibre i també va comprar un paquet de galetes per entretenir la gana i l’espera.
Es va asseure còmodament i es va posat tranquil·lament a llegir. Al seient del costat del que la noia tenia la seva bossa, es va asseure un home, va obrir una revista i es va posar a llegir.
Quan la noia va agafar la primera galeta, l’home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res, tot pensant per dintre “Quin barrut aquest penques”.
Cada vegada que ella agafava una galeta, l’home feia el mateix. La noia s’anava enfadant cada cop més, però no volia fer cap espectacle.
Quan només quedava una galeta, va pensar: “I ara què farà aquest imbècil?”. L’home va agafar l’última galeta, en va fer dos trossos i li va donar la meitat.
Allò ja era massa! La noia, irritada, en un cop de geni, va agafar el seu llibre i les seves coses i va sortir disparada cap a la sala d’embarcament.
Quan es va asseure a l’avió, va obrir la seva bossa i, amb gran sorpresa, va descobrir el seu paquet de galetes intacte i tancat.
Es va sentir tan malament! No entenia com s’havia pogut equivocar i oblidar que havia guardat el seu paquet de galetes a la bossa.
I pensar que aquell home havia compartit amb ella les seves galetes sense cap problema, sense rancor, sense cap explicació... mentre ella s’enfadava tant pensant que era un mal educat i un aprofitat. I ara no tenia cap possibilitat d’explicar-se ni de disculpar-se ni d’agrair-li el gest...! Vés a saber quin vol havia agafat!

Lliçó final: Hi ha quatre coses que no podrem recuperar mai:
Una pedra... després d’haver-la llançat.
Una paraula... després d’haver-la dit.
Una ocasió... després d’haver-la perdut.
El temps... després que ja ha passat.

Mn.Miquel-Àngel Ferrés