| La festa de comiat del dia 10, amb la missa d’acció de gràcies i el sopar solidari, va ser una experiència com poques n’hi ha a la vida. Segurament ja ens hem dit tot el que ens havíem de dir. Ara només queda dir-nos adéu-siau amb les bones vibracions d’haver-nos conegut.
Em ve al cap la imatge d’aquells nens que, quan se’n van amb autocar de colònies o d’excursió, s’arrapen als vidres i als últims segons per dir adéu als seus pares que els saluden des de baix. Aquella expressió dels infants, amb el seu ampli somriure i fent adéu amb les mans ben obertes, diu tantes coses... Estan dient “us estimo, me’n vaig però us porto a dintre, us enyoraré, gràcies pel que sou i pel que feu i pel que em doneu, ens tornarem a veure...”.
Però una comunitat cristiana encara té més coses. No queda mai sola, gràcies a Déu. Restarem units en el mateix Senyor, estiguem a Blanes, a Figueres o a la Xina. I aquesta estimació pel Crist, ens durà a ser testimonis de l’Evangeli a cada lloc.
I si és l’hora dels adéus, també és l’hora de la benvinguda al nou pastor de la parròquia, Mn. Enric. Feu-lo sentir com a casa, tal com m’hi heu fet sentir a mi. Ve amb molta senzillesa i humilitat, tot i que és una persona de molta capacitat. Es trobarà, com jo mateix a Figueres, en un camp desconegut. Digueu-li que és benvingut. Ho necessitem. Doneu-li suport, mostreu-li afecte, que també ho necessitem. Ens passa com tothom a qualsevol feina; donem el millor de nosaltres mateixos quan ens sentim bé i ben acceptats.
La meva mare i la meva família van quedar impressionats i emocionats el dia de la festa de comiat. Ara els tindré més a prop, però us volen donar les gràcies perquè s’han sentit molt a prop vostre, i amb uns lligams que no es desfaran mai més. Per tant, les últimes paraules són per dir-vos: gràcies i fins sempre!
|
