Érase una vez un joven que se lamentaba:
- Mis padres se han quedado con los bolsillos vacíos, sin dinero. Puedo olvidarme de comprar un calzado de marca, no podré tener un MP 3, ni podré “salir de marcha”...
Se le acerca un anciano, de pelo blanco, con su bastón y, cogiéndole delicadamente del brazo, le dice:
- ¿Este brazo, tú lo darías por 10 mil euros?
- ¡De ninguna manera! – responde el joven.
- ¿Y tus orejas, las pondrías a la venta por 15 mil euros?
- Evidentemente, no.
- ¿Y tus ojos, aceptarías que los transplantaran a otra persona por 20 mil euros?
- De ninguna manera.
- ¿Y tus dos piernas, las dejarías ir por 30 mil euros?
- Seguro que no. ¡No las daría ni que me ofrecieran todo el oro del mundo!
- ¡Entonces – le dice el anciano- tu eres rico, inmensamente rico!
Quan vas per la carretera i s’encén el llum vermell de la benzina, senyal d’alarma, saps que amb la reserva encara pots fer alguns quilòmetres. Però si no tens manera de tornar-n’hi a posar, et quedaràs clavat a la carretera.
Aquest any a molts turistes se’ls ha encès el “llum vermell” i no han pogut acabar d’arribar. Manca de pressupost, problemes laborals, por de la crisi.... D’alguna manera també ens pot passar als que els acollíem: no podem “estirar més el braç que la màniga”, no ens podem permetre algun luxe d’altres anys .... Però si no volem quedar clavats i esgotats hem de posar “combustible”, i com sigui! Però, atenció! A les betzineres pots triar el sortidor “amb plom” o “sense plom”.
· La “persona-plom” seria la convençuda que “carregarà piles” i sortirà de l’esgotament o de l’estrès només pel camí del “gastar” i anar lluny. Un pot gaudir o passar-ho bé “anant de farra”, bebent alcohol, engelosint als amics amb un cotxe esportiu.... però no té assegurada la pau del cor.
· La “persona-sense-plom” seria la que per “carregar piles” prioritza la felicitat al passar-ho bé “sense suc ni bruc”.  Es la persona capaç de valorar la riquesa de les possibilitats que li ofereix la vida, més enllà de la situació econòmica, i sense enyorar el que els altres tenen o fan. Ara recordo un pare jove que tot servint el berenar a la gent gran, per la festa de Valldolig, m’expressava amb un lluminós somriure: “és el dia de l’any que em sento més feliç”. Estic convençut que aquest noi estava “carregant piles” per molts dies, sense gastar-se un euro.
La contemplació de la sortida del sol, la lectura d’un bon llibre, la visita gratuïta a un amic o a un malalt, una passejada a la fresca, escoltar música, un temps de pregària... no asserena i dona ganes de viure?
No és gens estrany que Jesús, veient com anaven de bòlit els seus deixebles, els digués:
- Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. (Mc 6,31)
La descoberta que féu el jove del conte que “era immensament ric” també la féu la samaritana quan Jesús li digué: “Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.” Li digué la dona: “Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! (Jn 4, 7-15).
Amb el desig de que aquest estiu tots siguem tan o més agraciats que el jove del conte o com la samaritana. Bon estiu!
|
