Santoral: Sts. Joan ante Portam Latinam, Evodi i Domènec Sàvio. Stes. Beneta i Judit.

 Parròquia Santa Maria         Parròquia Santa Teresa         Santuari de la Mare de Deu del Vilar

 Inici
 Salutació
 Història
 Grups i serveis
 Agenda parroquial
 On som
 Carta del Rector
Galeria >
Trobada catequesi seguiment 2010
Trobada catequesi seguiment 2010
 Actualitat
 Foto Notícies
 Somriures
 Llibres
 Cinema
 Revistes
 Enllaços
 

@

Contactar

 Carta del Rector
 
 
 

LA PRIMAVERA DE UNA CIEGA

 

Había un ciega sentada en la calle,  con una taza  y un pedazo de cartón, escrito con tinta negra, que decía:“POR FAVOR AYÚDAME. SOY CIEGA”.

 Un creativo de publicidad que pasaba frente a ella, se detuvo y observó unas pocas monedas en la taza. Sin pedirle permiso tomó el cartel, le dio la vuelta, tomó un rotulador negro que el llevaba y escribió otro anuncio. Volvió a poner el pedazo de cartón sobre los pies de la ciega y se fue.

Por la tarde el publicista volvió a pasar frente a la ciega que pedía limosna; su taza estaba llena de billetes y monedas. La ciega reconoció sus pasos y le preguntó si había sido él, el que reescribió su cartel y sobre todo, qué había escrito. El publicista le contestó: "Nada que no sea tan cierto como tu anuncio, pero con otras palabras". Sonrió y siguió su camino.

El nuevo mensaje decía:

  “HOY ES PRIMAVERA Y NO PUEDO VERLA”

Hi ha moments a la vida que un mur inexpugnable et barra el camí: una relació personal, una malaltia, una contrarietat familiar o laboral.... Si no podem canviar-ho canviem la nostra manera de veure-ho, però ben lluny la resignació.  Als 46 anys el compositor alemany Ludwig van Beethoven va perdre l’oïda. Tot i aquesta greu  discapacitat va compondre gran part de la seva obra.
         Segons una dita oriental “no expliquis als altres els teus “dolors de part”. Mostra’ls-hi l’infant”. En cada vivència dolorosa que ens arribi hem de ser capaços de veure-la no com un esdeveniment estèril sinó com una oportunitat fecunda. Ara recordo un jove ben plantat que, angoixat, es llençà d’un quart pis, pel forat d’una escala, per treure’s la vida. Ara, en una cadira de rodes, és l’alegria dels que s’acullen en una  Residència d’un poble veí. Gens estrany que el nostre Mestre, davant d’un cec de naixement, descol•loqués els seus deixebles: “No ha estat per cap pecat sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu”(Jo,9,3)
         Tampoc podem acceptar que el part dolorós de la crisi mundial actual es converteixi en un sinistre avortament, on els més febles paguin els plats trencats. En una Nota del bisbes de Catalunya sobre la situació econòmica actual (5-5-09) afirmen: “Serà des de l'austeritat i la solidaritat que podrem afrontar camins de sortida i d'esperança per als més afectats...”. Mans a l’obra tots! No acceptem que hi hagi un plor presagi de mort, sinó que sigui presagi d’un renaixement més fratern.