Avui portem a aquestes pàgines una pel·lícula que encara no està a les cartelleres però que s'ha pogut veure en primícia al Festival de Cinema de Sant Sebastià i que ha omplert planes d'actualitat a tots els diaris del país.
La pel·lícula 'Mil anys d'oració', del cineasta nord-americà d'origen honkongnés Wayne Wang ha aconseguit la Concha de Oro del festival donostiarra. La cinta també ha aconseguit la Concha de Plata al millor actor per a Henry O.
MIL AÑOS DE ORACION
Wang parla del contrast entre dues cultures, l'americana i la xinesa; de dues generacions; i d'un ancià davant un món estrany on se sent com un alienígena però davant el qual respon d'una forma oberta a tot allò que se li presenta. L’ humor, la tendresa i la tristesa són els ingredients amb els quals teixeix aquest relat. Dos personatges extrets d'un petit relat que s'inspira en un conte de l'autora xinesa Yiyum Li, un escenari i pocs diàlegs serveixen a Wang para narrar la incomunicació entre pare i filla; la dona rep la visita del seu ancià progenitor, 12 anys després d'haver marxat a viure a Nova York, i torna a sentir la pressió d'aquella tradició que va creure perduda.
Wang va triar a l'ancià entre aquells que van formar el repartiment de “L'últim emperador”, mentre la jove és una nova estrella del cinema xinès.
Argument:
El Sr. Shi, un vidu de Pequín, va a visitar a la seva única filla, Yilan, als EUA. Yilan s'acaba de divorciar i ell vol ajudar-li a recuperar-se del trauma. El Sr. Shi està decidit que Yilan recuperi el seu matrimoni i refaci la seva vida, però la seva filla acaba evitant-lo quan ell s'obstina a conèixer les causes del divorci. Desconcertat, el Sr. Shi s'aventura en la ciutat i coneix a Madam, una senyora anciana que va fugir de la Revolució Iraniana. Ambdós inicien una breu amistat que finalitza quan el fill de Madam l'envia a un asil. Enfrontat tant a les revelacions de Madam com a la confrontació amb Yilan, quelcom per al que el Sr. Shi no estava preparat, acabarà per acceptar les coses tal com són, arribant a comprendre, encara que sigui un poc, a Yilan.
|