Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi:

En aquells dies, Déu, per posar a prova a Abraham, el cridà: “Abraham”. Ell respongué: “Aquí em teniu”. Déu li digué: “Pren, si et plau, Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, ves-te’n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya, que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust”. Arribats al indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: “Abraham, Abraham”. Ell li respongué: “Aquí em teniu”. L’àngel li digué: “Deixa estar al noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic”. Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué: “Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat””.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor

Crec amb tot el cor, tot el que deia: “Que en sóc de dissortat”, al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen. R.

Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho sóc des del dia que vaig néixer. Vós em trencàreu les cadenes. Us oferiré una víctima d’acció de gràcies, invocant el vostre nom. R.

Compliré les meves prometences, ho faré davant del poble, els atris de la casa del Senyor, al teu bell mig, Jerusalem. R.

Déu no va plànyer el seu propi fill

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma:

Germans, si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?. ¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. ¿Qui gosarà condemnar-los?. Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

Aquest és el meu Fill, l’estimat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc:

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants,i eren tant blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los aixì. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i un altra per a Elies”. No sabia pas que dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”. Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells que volia dir això de “ressuscitat d’entre els morts”.