Després de dos anys de viure a Blanes puc dir-vos que m’ha “enganxat”. La seva bellesa marinera i sobretot la seva vitalitat cultural, associativa, esportiva,... és palpable i va a més.
El secret de la consolidació i perennitat d’una bella construcció rau en els contraforts i en els fonaments, en si hem tingut en compte aquelles pedres, potser més tosques, menys vistoses, però que en definitiva li donaran consistència.
Puc dir-vos que en aquests dos anys de conviure a Blanes tinc la sort d’haver-me trobat (no ensopegat!) amb algunes d’aquestes pedres rugoses, poc atractives turísticament parlant. Es diuen: Enric, Jesús, Jordi, Daniel, Agustí, Romà, Enriqueta, Walter, Jose-Luís, Josep Maria, José-Carlos, Juanito, Magda,...(alguns els podeu identificar en la foto o pels carrers de Blanes). Avui se’ls anomena discapacitats psíquics.
Quan un trenca la barrera psicològica (la por, no saber com tractar-los...) que et separa d’ells, t’adones que són persones com nosaltres i amb molts aspectes superiors. Ens diferenciem d’ells perquè les seves limitacions no les poden amagar i nosaltres ,els “normals”, sí que les podem dissimular. Amb la mà al cor haurem de reconèixer alguna de les nostres discapacitats o mancances de: tendresa, gratuïtat, perdó, alegria, sinceritat, germanor,... Doncs precisament, per poc que convisquis amb ells, t’adones que per guarir les nostres discapacitats, ells ens poden fer de “mestres”!
Val a dir que aquesta recerca-experiència no la faig sol. Fem equip amb alguns familiars i amics voluntaris: la Noemí, la “Cuqui”, la Maria, la Nieves, en Jesús i la Dolors, la Montserrat... Ja fa un any que ens trobem un dissabte de cada mes per compartir unes tres hores de la tarda. Rotativament ho fem als locals de cada una de les tres Parròquies de Blanes. Procurem crear un clima de germanor i de festa amb molta participació de tots: presentacions, cants, jocs, mims, berenar compartit,....Algunes vegades ens desplacem tot un dia per trobar-nos amb altres grups com el nostre, a Banyoles, Olot, Vall del Llémena, Vila.roja, i Germans Sàbat de Girona.
Formem un col•lectiu encara molt tendre i fràgil però amb molta “marxa” i un projecte amb futur. Tenim les portes ben obertes per a qualsevol discapacitat o amic col•laborador que vulgui fer camí amb nosaltres. Per provar-ho pot assistir a alguna trobada i si s’hi troba a gust es pot considerar de la colla. Per a més informació dirigiu-vos a la vostra Parròquia o al tel. 637144334
Des de la convicció que els nostres discapacitats de Blanes, si els recolzem, no han de ser un problema a resoldre sinó una font de vida, unes pedres-contrafort “fonamentals” pel creixement humà i espiritual de la nostra vila, us saluda atentament
Josep Perich i Serra
Rector de Santa Teresa i de la Sagrada Família
(publicat a la revista Recull de Blanes
|
