| Pregunta molt important de Jesús a cadascú de nosaltres, molt semblant a la que va fer a sant Pere, després de la resurrecció, a la riba del llac de Galilea. Alguns deixebles havien tornar a la seva feina d'abans de l'experiència amb Jesús, i després d'una nit sense èxit, quan retornen a la riba, algú els indica a on cal tirar la xarxa. En fan cas i la treuen plena de peix. Aleshores Joan diu a Pere que aquell és Jesús. En sentir-ho, es tira a l'aigua per arribar fins al Mestre. El Senyor ja els havia preparat brases per coure el peix, torrar el pa, i esmorzar.
Després, Jesús inicia una conversa íntima amb Simó-Pere, aquell a qui havia designat com a roca, responsable dels altres deixebles, i que durant el judici del tribunal jueu del Sanedrí l'havia negat tres vegades. I, per tres vegades, Jesús li pregunta: "Pere, m'estimes?". Pere, compungit i recordant les tres negacions, per tres vegades respon: "Vós ho sabeu tot, vós sabeu com us estimo!". Tot seguit, novament li confia que pasturi les seves ovelles.
M'estimes? És la pregunta fonamental que Jesús ens adreça als seus deixebles de tots els temps.
La nostra resposta, la de cadascú, ha de ser feta des de la llibertat i responsabilitat, però no pot ser altra que manifestar el nostre amor, la nostra adhesió personal a Jesucrist. Aquest vincle d'amor és personal, i cadascú ha de recórrer el seu propi camí i afrontar la seva pròpia responsabilitat.
Segur que a l'hora de respondre "Vós sabeu com us estimo" pensarem en els forats negres de la nostra vida. Si som sincers, sabem que són moltes les vegades que l'hem negat de paraula, d'obra o d'omissió, no fent el que calia fer, com Pere. Però ell ens ensenya que a partir d'aquests forats negres o negacions, que és acceptant el camí de Jesús, de la salvació per l'amor i no per la força, que també sincerament li podem manifestar el nostre amor.
Sí, el nostre amor. Sovint hem subratllat tant la dimensió raonable de la fe, que arribem a creure camb el cap, i no amb el cor. I quan estimem, ho fem amb totes les nostres capacitats. Som capaços d'expressar el nostre amor a Jesús? D'expressar-lo sovint?
Però, alhora, el veritable amor s'ha de traduir en obres, en una manera de viure, en unes actituds. L'amor és exigent.
Alhora, cal notar que el servei de Pere i dels apòstols, i dels seus successors, papa, bisbes i els preveres col·laboradors, es fonamenta certament en una crida, a la qual la primera i més important resposta és també: "Vós sabeu com us estimo".
Ara bé, la qüestió rau a fer el possible perquè tothom, cadascú en l'ara i aquí de la seva vida, a totes les edats, pugui escoltar la pregunta de JESÚS, i que hi hagi algú que ensenyi a respondre-li. Serà mol difícil escoltar la pregunta i donar la resposta al marge del grup de deixebles, al marge de l'Església, de les parròquies. I alhora serà difícil respondre si els més propers no ajuden a afinar l'oïda i a presentar el qui avui també fa la pregunta, el Senyor Jesús. Sense testimoni no arriba la pregunta, ni és possible la resposta.
Nosaltres, avui, som aquests testimonis!
D'aquesta manera ens cal viure i ajudarem a viure la Pasqua!
|
