S'inicià el segle XIV, any 1350, i s'acabà el segle XV, any 1410. El 1438 a instàncies del comte de Mòdica es desafectà el cementiri que estava situat a la plaça del davant de l'església; les restes dels difunts es traslladaren al nou cementiri que envoltava el temple. Des de les hores també s'enterrava dins l'església. Jaume i Tomàs, fills naturals del vescomte Bernat de Cabrera, foren els primers en gaudir d'aquest privilegi els anys 1417 i 1418. Els vescomtes de Cabrera foren uns dels principals mecenes d'aquesta grandiosa obra, de tal manera que la vídua de Joan, comte de Cardona i de Prades, es feu obrir l'any 1487 una balconada des de dintre el Palau que donava a l'església per poder seguir sense sortir de casa seva les cerimònies religioses. El temple parroquial de Blanes, l'any 1936, era un dels exemplars gòtics més bells de l'entorn, sobretot la nau central per la austeritat de les seves columnes rematades amb una graciosa volta. Tenia dues coses que produïen impacte al visitant, el RETAULE BARROC de l'altar major i les dues trones obra del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Tenia a més disset altars tots amb el retaule daurat. A la banda dreta de la nau a partir de l'altar major, hi havien els altars de les Animes, el Sant Crist, els Sants Bonosi i Maximià, Sant Elm, dels pescadors, Sant Isidre dels pagesos i el Carme. A la banda esquerra els altars de Sant Pere, Santa Llúcia, el Roser, els Sants Roc i Antoni, l'Assumpta, i Sant Josep. A continuació un pas duia a la capella del Santíssim que tenia l'altar del Sagrari, la Puríssima i el Cor de Maria. La Capella final era la dels Dolors.